Escolta la declaració d’en Guillem de Baskerville:

Pensa que el que és més important, a falta d’una arma del crim, és saber el motiu pel qual una persona podria voler el Sr. Holmes mort. Jo de motius no en tinc pas. Tot el contrari, últimament sembla que compartim més coses que mai! Fins ara sempre ens havien dit que ens assemblem, físicament i de caràcter. Però recentment, fins i tot en Holmes s’ha fet amic del meu deixeble. L’Adso també està molt a gust amb el Sr. Holmes i em consta que li està ensenyant com funciona la vida, o més ben dit la mala vida. Perquè, entre nosaltres, la veritat és que no es cuidava gens ni mica. Només procurava per ell mateix, les persones que l’envoltaven n’estaven ben tipes d’aquest comportament excèntric. Fins i tot em consta que el Sr. Watson es va casar i el va abandonar! Però, ei, no voldria pas que ho interpretessis malament això. És una mera opinió. No entendré pas mai la vida d’avui en dia, amb tots aquests excessos.Però, de fet, la relació era taaaaaaaaaaaant bona que li havia portat un bon regal i tot. Un tabac de Piamont. Diuen que és dels millors. Diuen que et fa tocar el cel. No és pas que jo les hagi provat aquestes coses. Ja sabeu que dels vicis en defujo jo. Però també és sabut que el gran detectiu gaudeix molt d’aquests plaers prohibits i a mi em fa feliç poder concedir algun detall de tant en tant a la gent.

Qui és en Guillem de Baskerville?

Guillem de Baskerville, antic inquisidor que va presidir alguns judicis a Itàlia i Anglaterra, destaca per la seva gran perspicàcia, dots d’investigador i una gran humilitat.

Per a la creació del frare Guillem de Baskerville Umberto Eco s’inspira principalment en dos personatges. Un és el detectiu de ficció Sherlock Holmes i l’altre el filòsof Guillem d’Ockham. El nom del personatge és la barreja del nom de Guillem per Guillermo d’Ockham i Baskerville pel llibre d’Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville, el protagonista és Sherlock Holmes.

Descripció que fa Umberto Eco: “La seva altura era superior a la d’un home normal i, com que era molt altiu, semblava encara més alt. La seva mirada era aguda i penetrant; el nas afilat i una mica aguilenc infonia al seu rostre una expressió vigilant, excepte en els moments de letargia als quals després em referiré. També la barbeta delatava una ferma voluntat, tot i que la cara allargada i coberta de pigues […] semblava expressar a vegades incertesa i perplexitat”.

A més, Guillem de Baskerville per les seves investigacions es recolza constantment en un conegut principi que és bàsic en totes les novel·les de Sherlock: “Una vegada descartat l’impossible, el que queda, per improbable que sembli, ha de ser la veritat.”