Escolta la declaració de Miss Marple (Jane Marple):


Oh! Valga’m santa creu! Jesus Christ! Prou feina que teníem com per haver de perdre un compatriota ara mateix. Quin desastre començar l’organització del festival d’aquesta manera, darling. És veritat que sembla fet expressament per aquest tipus d’acte, però Déu me’n guardi de dir això gaire alt. Si ho sentis Mr. Zanón, no em perdonaria pas.Tens raó, darling! M’he endarrerit més d’una vegada mentre discutíem amb aquella mossota. Però és que de veritat que em treu de polleguera, és tossuda com ella mateixa. I per tossuda a mi no em guanya ningú. A més, soc la gran del grup, la gent m’hauria de fer una mica més de cas. Ja s’ha perdut tot el respecte a la gent gran aquí! I ara em diràs que a més sospites de mi? I què vols que hagi fet jo, pobre de mi? Enverinar el te i les pastetes? Ara, et ben asseguro que amb la Lònia no hem fet res més que discutir. Pots parlar amb ella i veuràs que hem estat tota l’estona juntes.

Qui és Miss Marple (Jane Marple)?

Christie atribueix el caràcter del seu personatge a diferents motius; per una banda, com ja s’ha comentat, “Miss Marple era el tipus de dona com algunes de les companyes de la meva àvia Ealing-velles que m’he trobat en tants pobles on vaig anar a viure quan era petita”. Però també va néixer de la seva pròpia imaginació, d’un personatge anomenat Caroline Sheppard, que ella havia creat per a La mort de Roger Ackroyd.

El caràcter de Jane Marple al primer llibre d’aquest personatge, Assassinat a la rectoria, és marcadament diferent del que apareix a les següents novel·les. En aquesta primera aparició és una tafanera alegre però no especialment agradable. Als habitants de St. Mary Mead els agrada però sovint estan cansats de la seva tafaneria i de la seva tendència a veure el pitjor de les persones. En les següents novel·les es torna més moderna i agradable.

Miss Marple no s’ha casat mai i no té parents propers vius. El parent més proper que es coneix és el seu nebot Raymon West, un escriptor d’èxit amb una vida força dissoluta que té cura de la seva tieta, tant econòmicament com de manera afectiva, tot i que no dona gaire importància a les habilitats detectivesques de la seva tia.

Jean Marple resol crims difícils gràcies a la seva agudesa mental i a la seva capacitat d’observació del comportament de les persones. Sant Mary Mead, el poble on ella sempre ha viscut, li dona un ampli ventall d’exemples sobre la mentalitat i les reaccions humanes de manera que qualsevol esdeveniment relacionat amb els crims que investiga, té un paral·lelisme amb algun esdeveniment o personatge del poble on viu que acaba sent la clau per resoldre el misteri.