Escolta la declaració de Pepe Carvalho:

Digue’m, noieta. Què vols saber? Pensa que el primer que has de fer és anar descartant sospitosos, per tant això dels interrogatoris individuals és una idea excel·lent. Jo hagués fet el mateix. Ara, quan tinguis totes les declaracions, podem posar-ho en comú i si vols, t’ajudo a acabar de veure com ho tenim tot.Ah, que sospites de mi? No, dona, no. És cert que aquest detectiu de Londres de siberita en té poc, però d’aquí a matar-lo hi ha un bon tros. A més, que ell no sàpiga escollir bé el menjar no implica que no puguem compartir una bona taula!Ah doncs, tens raó! He marxat perquè estic més pendent dels espais per poder posar els refrigeris que no pas per les xerrades. Saps què? Que hem de ser pràctics. Tot aquesta feinada que fa sol en Zanón no la volem pas nosaltres, i per tant ens hem repartit les tasques. Ja em coneixes, a mi sempre em toca el menjar. Així doncs he anat a veure l’antiga cuina per si la podem aprofitar per descarregar tot el que portarà el càtering i per veure com ho distribuirem. En Zanón sol tenir en compte molts altres aspectes que ell considera més important, però a mi em sembla primordial tractar bé els estomacs dels convidats.M’he creuat amb el Sr. Holmes un parell de vegades. Una es dirigia el lavabo, anava una mica apurat el xicot. Que consti que el restaurant on hem anat l’he triat jo. Hi he anat un munt de vegades i no m’ha passat mai res a mi! L’altre cop que l’he vist anava acompanyat del Sr. Marlowe i el Sr. Baskerville. Estava preparant la pipa per fumar, em sembla.

Qui és Pepe Carvalho?

La primera aparició del personatge es produí a la novel·la Yo maté a Kennedy, però el Pepe Carvalho més conegut se’ns revela, de fet, a partir de la segona entrega de la sèrie, Tatuaje, que més tard seria portada al cinema pel director Bigas Luna.

Carvalho és un atípic investigador privat de personalitat rica, complexa i contradictòria, les aventures del qual serviren a l’autor per retratar, i sovint criticar, la situació política i cultural de la canviant societat espanyola de la segona meitat del segle XX.

Carvalho és, de jove, els anys cinquanta, militant del Partit Comunista d’Espanya i, de fet, el seu activisme contra el règim franquista el du a la presó. Després, desenganyat sentimentalment i ideològica, cada cop més desencantat i sempre contradictori, acaba exercint durant quatre anys d’agent de la CIA.

Home de cultura ben àmplia, un altre tret de la seva personalitat que resulta xocant és la cínica afecció que té a condemnar a la foguera els llibres de la seva ben nodrida biblioteca (això des dels primers anys setanta).

D’origen gallec, Barcelona és la seva ciutat i, tot i que és un gran viatger i que molts dels seus casos tenen lloc en altres ciutats o països, la notorietat del personatge ha donat a la capital catalana aquell aire de ciutat literària mítica que tant aprecia ell mateix en altres, como el Singapur de William Somerset Maugham, per exemple.

La passió gastronòmica de Carvalho i del seu ajudant “Biscuter” és la del seu creador, Vázquez Montalbán, motiu pel qual en les novel·les de Carvalho sempre s’hi troben apassionades descripcions culinàries dels plats més diversos. De fet, Carvalho protagonitza fins i tot diversos llibres de receptes de cuina.

Altres personatges fixes de la sèrie Carvalho, a part de’N “Biscuter” (Josep Plegamans Betriu), són el confident “Bromuro” (Francisco Melgar), el gestor i company de tertúlies Enric Fuster, i la prostituta Charo (Rosario García López), que és l’amiga i amant del detectiu.