Quan van obrir la plaça de barman de l’hotel Overlook no vas dubtar gens a presentar-t’hi. Ets un fan aferrissat dels misteris i els casos sense resoldre i allò que va passar 5 anys enrere et va fer créixer tant la curiositat que no podies deixar córrer aquesta oportunitat. L’estiu ha estat intensament avorrit i res del que t’havies imaginat ha succeït. Per sort, o per desgràcia d’alguns, la nevada d’avui t’ha fet un nus intuïtiu a l’estómac i, efectivament, ha passat una cosa extraordinàriament emocionant: ha aparegut un home assassinat amb una destral clavada a l’esquena, com els rumors explicaven que havia passat altres vegades.

L’inspector del departament d’homicidis Harry Callahan, conegut amb el malnom de Harry el Brut, ha manat a tothom que es reunís al bar de l’hotel després de descobrir el cadàver. Tu no t’has considerat ‘tothom’ i t’has fet el sord per poder observar l’escena del crim de més a prop. En Harry, però, t’ha enganxat per l’orella: “Tu, què hi fas aquí parat!? Això és un assassinat amb tota regla, no un joc de detectius per a principiants. Vés al teu lloc i procura que la gent no es posi nerviosa. I prepara’m un whisky doble amb gel per quan arribi”.

Els personatges que s’han reunit aquí, com tots nosaltres, tenen les seves excentricitats i mentre prepares tes i infusions per contenir el personal al bar i fer la teva feina, com t’ha recordat en Harry, recordes què feien i com es comportaven abans de l’assassinat per si se t’acudia alguna cosa per ajudar en Callahan.

Des del bar de l’hotel has pogut veure
el comportament dels sospitosos

En Frodo Saquet és el personatge que t’ha cridat més l’atenció intentant passar desapercebut. Des que ha arribat a l’hotel que volia marxar-ne per no fer tard a no sé quin lloc de nom impronunciable. L’heu fet entrar en raó entre tots perquè es quedés a passar la nit. Ha baixat al concert i ha vingut a demanar-te una beguda també amb nom estrany que no li has sabut donar. Rendit, t’ha demanat un suc de préssec i ha tornat a seure a la taula amb l’Hermione. De cop, però, te l’has trobat darrere la barra i t’ha demanat si havies vist un anell que havia perdut. Quan li has dit que no ha posat cara de circumstàncies i s’ha ajupit per buscar-lo. A partir d’aquell moment i fins que ha pujat a l’habitació per veure què passava, s’ha estat tota l’estona de quatre grapes voltant pel bar buscant aquest anell.

Tret d’ell, quan s’ha acabat el concert, molts dels assistents han marxat del bar en direcció cap al Colorado Lounge. En Sam ha vingut a demanar-te on es trobava la ràdio per avisar del seu retard a causa de la nevada. Li he indicat i ha sortit per la porta del barman seguit per la Cruela de Vil, que ha manifestat el seu avorriment en veu alta i el seu disgust davant el concert.

Poc després, en Danny s’ha acostat a la barra per demanar-me dos combinats: un per ell i un “per la senyoreta que m’acompanya a la taula”, tot referint-se a la Rose. Mentre li preparava, l’Aquil·les ha comentat que sortia a fora, enmig de la neu, per fer quatre estiraments i tonificar i enfortir el seu cos. La Rose, admirada pels seus músculs, l’ha seguit. En Danny, emprenyat, t’ha llançat dos bitllets per pagar-te els combinats, se n’ha begut un de cop i t’ha demanat on era la ràdio per avisar al teatre on havia d’actuar que arribaria tard.

Seguidament, has vist com en Forrest Gump li explicava a en Charles Chaplin que la seva mare sempre li havia dit que la vida era com una caixa de bombons i que li agradaria ensenyar-li què volia dir. S’ha aixecat i ha marxat a buscar-ne una a la seva habitació. Darrere seu ha marxat l’Hermione, que ha dit que anava a canviar-se de roba i a avisar els seus pares per ràdio que estava bé.
En Harry s’ha acabat el whisky que tenia i te n’ha demanat més. Li has dit que l’ampolla estava buida i entre insults i renecs ha anat ell mateix al rebost a buscar-ne una altra.

Quan s’ha aixecat de la barra, ha vingut en Charles Chaplin i ha intentat demanar-te alguna cosa. Aquest noi és incomprensible amb els seus gestos! Al final t’ha semblat entendre que volia alguna cosa per menjar però no exactament què. Per això, li has indicat on era el rebost. Després que ell sortís del bar, ha tornat en Harry. I darrere en Harry ha entrat en Danny, que ja s’havia canviat de roba i semblava més calmat que quan havia marxat. Tots dos s’han assegut a la barra i, sense compartir paraules, han convingut a servir-se el whisky que en Harry havia dut del rebost.

Al cap de poc, has sentit una trompada al Colorado Lounge i ha aparegut sense barret i despentinat en Charles Chaplin, que després de gesticular d’una manera poc entenedora, ha obert el pot de crema de cacauet que portava a la mà, ha passat darrere la barra i ha escrit REDRUM al mirall. Hi ha hagut un moment de silenci però ningú l’ha entès. Llavors, ha agafat la mà d’en Callahan i l’ha estirat fins a l’habitació 237, la que quedava just al costat de la seva. Tots els que éreu al bar l’heu seguit i quan heu entrat heu vist el cadàver d’en Sam, el pianista, ajagut de bocaterrosa amb una destral clavada a l’esquena i un evident cop fortíssim al cap.

Veus que entre tots els assistents, en Harry Callahan fa un pas endavant i assumeix les regnes com a policia del departament d’homicidis. Et mors de ganes que et demani ajuda per trobar l’assassí. Te’l mires. “Què mires, carallot? Va, anem”, et diu en Harry. Deu ser la seva manera de dir que sí.

Ara et toca esperar que en Harry Callahan arribi al bar i et doni més instruccions.

Comentaris

Deixa un comentari